Creix i es vincla
el bruc dur i blanc al dessota dels plàtans.
Vagareja de nit i no troba un secret,
la rata. Creua el passeig modernista,
la rata. Com un flaix atònit
-respiració d’una gola aspre i pesant-
la rata esbufega i passa.
Creix i es vincla
la rodonesa panteixant de la lluna
i una solitud honrosa sense penyores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario